2. Debat

A partir d’un fragment d’una pel·lícula i les preguntes formulades des de la consultoria s’ha portat a terme un debat per poder treballar el contingut del mòdul.

Les preguntes:

• Què té més rellevància pedagògica un text de Shakespeare o un d'una escriptora africana?
• Quins criteris s'han de tenir en compte a l'hora d'escollir continguts?
• És una mostra de debilitat del professor acceptar les indicacions de les alumnes i els alumnes?
• Queda afectat el principi d'autoritat?

El petit fragment de la pel·lícula “La Clase”, presenta en un context de la societat francesa la posició etnocèntrica i l’índex d’immigració a l’aules d’un institut.

Tot i així en alguns moments hi ha hagut intervencions extremistes, per una banda plantejar el que jo considero una utopia, presentar una formació en l’aula de forma totalment intercultural, englobar tot l'alumnat per tal que tots els alumnes s'hi sentin identificats i per tant saber coses de totes les cultures del món, fins a l’altre extrem en que en alguna ocasió s’ha comentat que el que cal aprendre és el que hi ha en el país on estudien.

Jo considero que cal buscar el punt clau en que els alumnes es sentin identificats per tal de poder aconseguir un aprenentatge constructiu i alhora aprenguin el que necessiten per poder prosperar en la societat en la qual es troben.

Com a debat, considero que ha estat interessant ja que la posada en comú dels diferents punts de vista respecte un mateix tema sempre és molt enriquidor. Però, en un principi he de dir que han estat tantes les participacions, que m’ha costat organitzar la resposta, l’embalum de participacions que hi havia, feia difícil crear una aportació que no fos repetitiva i quedés lligada a les aportacions anteriors; en molts dels casos hi ha hagut argumentacions similars amb alguns aspectes, o matisos que podien exemplificar els raonaments que es donaven, però no deixaven de ser molt reiteratius. Tot i això, considero que en cert grau, tothom justificava prou correctament la seva posició de manera que quedava clara la justificació que es donava per a la seva opinió, però tamé he de dir que donat el gran nombre de participants feia que es produís un excés d’aportacions que volia comentar i poder provocar el debat (“conflicte”) sobre la matèria.

Moltes de les posicions eren tan generals que quedaven sempre entenedores i acceptabbles, però crec que caldria aterrar a posicions concretes, no és el mateix la decisió que cal prendre en una edat que en una altra, o en un tipus d’alumnat que en un altre. Crec que en educació no hi ha cap fórmula secreta, però si que hi ha diferents estratègies, que crec que és el que ens cal conèixer i saber portar a la pràctica.